La favorable configuració geogràfica de les comarques meridionals, i el seu clima molt benigne, van afavorir que el procés de poblament humà s'hi iniciés en dates molt primerenques, ja a l'època prehistòrica. Són relativament nombrosos els jaciments que documenten les diferents etapes del Paleolític i de L'Epipaleolític. Durant el Neolític i l'Edat de Bronze, les respectives comunitats humanes (amb les activitats econòmiques característiques d'aquest període: agricultura i ramaderia) varen trobar als terrenys que actualment configuren les comarques del Camp de Tarragona l'escenari idoni. Aquest procés d'assentament va finir amb la consolidació sobre el territori, de les diferents tribus que conformaren el mosaic sociopolític de les terres llevantines de la Península Ibèrica a l'època preromana, com a conseqüència directa del contacte d'aquells grups autòctons amb els diversos pobles colonitzadors de la Mediterrània (fenicis, grecs i púnics). El territori del Camp de Tarragona era ocupat per la tribu dels cessetans, essent un dels seus assentaments més importants (Kese) el que constituí, potser la seva capital i el precedent immediat, també, de la ciutat romana de Tàrraco, l'actual Tarragona.
L'any 218 aC, amb motiu de la II Guerra Púnica entre romans i cartaginesos, l'exèrcit romà a les ordres de Gneu Corneli Escipió desembarcà a Empúries, colònia grega aliada de Roma. Simultàniament es fundà Tàrraco, com a principal base d'hivernada dels exèrcits romans a Hispània, iniciant un llarg i complex procés d'incorporació de les terres peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la romanitat, en el qual Tàrraco va jugar en tot moment un paper fonamental. A la segona meitat del s. l aC se li va concedir l'estatut de colònia de dret romà, prenent la denominació de Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco.
L'any 27 aC li va ser concedida la capitalitat de la província Tarraconense, dins de la nova organització provincial, propiciada per August. Aquest va residir a Tàrraco durant dos anys, seguint les operacions militars que portava a terme a la cornisa cantàbrica i dirigint la seva planificada transformació del món. S'inicià aleshores l'aplicació d'un programa dirigit a dotar a la colònia d'un alt nivell urbanístic i monumental, d'acord amb la importància i significació de la ciutat. Els experts han calculat, a partir de la seva extensió, que Tàrraco devia tenir uns 20.000 o 30.000 habitants, fent que fos la ciutat més important d’Hispània. La vitalitat d'aquesta es mantingué amb plenitud fins a mitjan s. III dC. Com a conseqüència de la crisi general i amb les primeres onades d'invasors germànics, s'inicià un procés de progressiva recessió tant en l'ordre demogràfic com en l'urbanístic. Això significà la destrucció i l'abandó de gran part de la ciutat, tret de la part alta que esdevindrà el nucli principal de l'hàbitat. Durant aquesta època la pèrdua de la capitalitat de Tàrraco, primer respecte a Tolosa , després respecte a Bàrcino (Barcelona) i finalment respecte a Toletum (Toledo, s. VI) suposarà un 3 allunyament de la ciutat dels centres polítics decisius de l'època. Aquest allunyament no minvarà la seva importància urbana fonamentada en la seva condició de seu eclesiàstica metropolitana i en el manteniment de les instal·lacions portuàries fins a l'arribada dels musulmans a la ciutat el 713-714. Aquest fet senyala definitivament l'entrada de la ciutat en l'anomenada Edat Mitjana.
TÀRRACO EN MAPES Restitució idealitzada de Tàrraco al segle II dC. Coneixem de manera aproximada els grans conjunts públics, però les dades referents a la trama de la ciutat amb la residència i el comerç són massa puntuals com per restituir el seu aspecte amb fidelitat. 4 Plànol actual de la ciutat de Tarragona, on es poden observar encerclats les principals restes romanes del centre de la ciutat, algunes de les quals visitarem. 5 Plànol intercalat on es pot observar l’estructura de l’antiga ciutat romana sobre un fons de l’estructura actual de la ciutat de Tarragona. La urbanització de Tàrraco es va fer seguint els models de les ciutats hel·lenístiques. L’estructura li ve donada per la seva peculiar orografia. Així, la ciutat romana es va desenvolupar amb una estructura en forma de terrasses. La primera terrassa, al punt més alt, on ara hi ha la catedral, sembla que hi havia el temple de Júpiter; a la segona terrassa es trobava el Fòrum Provincial; el circ ocupava la terrassa inferior i separava l’àrea oficial de la part alta, de la zona on vivia la gent que s’estenia fins al port. 6
LES MURALLES • Fases de la muralla Una primera muralla (217-197 aC) és manifesta a la Torre de l’Arquebisbe, i al sector comprès entre la Torre de Cabiscol i la de Minerva.
Es tracta d’una muralla baixa, preovista de torres i composta per un parametre megalític alt (de 6 a 8 fileres), sobre el qual s’alçarien els cubs de les torres. A la Torre de Minerva es va trobar un relleu de la deessa que li dóna nom i una de les inscripcions llatines més antigues de la península: M. Vibio Menrva (una dedicatòria de M. Vibi a la deessa Minerva). Una segona fase (150-125 aC) que comprèn la sección entre la Torre de l’Arquebisbe i del Cabiscol. Es tracta d’una muralla més alta i més sòlida, ja que l’amplada va passar de 4,5 m. a 6 m. i la seva alçada de 6 m. a 12 m. La base de la muralla es va Torre de Minerva 7 omplir amb terra i pedres. La manca de torres evidencia que aquesta muralla no previa el setge de l'exèrcit, sinó únicament la fàcil defensa amb una petita guarnició. Accessos: Els accessos es troben distribuïts per tota la muralla. Es conserva una magnífica porta d’època republicana tardana (anomenada Porta dels Socors) a prop de la Torre de Minerva, i es poden comptar fins a 7 poternes (petites portes destinades a la sortida encas d’atac).
EL CIRC Va ser construït durant el regnat de Domicià, al segle I d.C i, com tots els circs romans, estava destinat a la cursa de carros. Es va situar sota el Fòrum Provincial, en la tercera terrassa de Tàrraco. El circ tenia unes mides de 325 metres de llarg i entre 100 i 115 d'ample. L'arena tenia una longitud de 297 m i una amplada d'entre 67 i 77 metres. Tenia una capacitat per a uns 25.000 espectadors asseguts en una càvea de 12 fileres de seients. Al lateral oriental, es trobava la sortida per als participants ferits -porta livitensis- i l’accés general dels espectadors a les graderies. Al mig s’alçava una tribuna per als jutges de les curses. Aquesta zona estava suportada amb unes voltes radials, que que també servien de passadissos de comunicació. La part nord aprofitava el desnivell del terreny per a recolzar la graderia, on es troba la llotja presidencial, el pulvinar, que estava comunicada amb el fòrum provincial per unes escales per facilitar l’accés de les autoritats a l’espectacle. 8 Les voltes del sector sud esten reutilitzades per les construccions actuals, de manera que els murs que separen les diferents edificacions coincideixen amb les estructures romanes en un 90%. La banda occidental on es troba l’Ajuntament era on se situaven les carceres.
L’AMFITEATRE Va ser construït a principis del s. II dC pel flamen provinciae Hispaniae citerioris. La seva ubicació respon a la intenció d’aprofitar el pendent natural del terreny per construir una part de les seves graderies. Es tracta d’una construcció de forma el·líptica. L’arena és de 61,50 m x 38,5 m i presenta unes construccions subterrànies (fossae) que la creuen longitudinalment i transversal. Aquestes fossae que estaven cobertes donaven cabuda als mecanismes escenogràfics. L’arena estava separada de la cavea pel podium, un alt mur de 3,25 m. Dos murets dividien les graderies en tres sectors on se situaven els espectadors segons la seva categoria social. Les places preferents eren les situades més a prop de l'arena. A cada sector (maenianum) hi havia un passadís per facilitar el desplaçament dels assistents. Per sota les grades discorrien, també, una sèrie de passadissos que es comunicaven amb els distints maenianum, o sectors, mitjançant unes obertures o vomitoria. Davant les vomitores es troben petites escales que baixen entre les grades, dividint cada maenianum en seccions en forma de falca. És a dir, el sistema és molt funcional i encara ara s'empra en els grans edificis d'espectacles. Les dues portes principals que comunicaven directament l'arena amb les dependències auxiliars i amb l'exterior de l'edifici, s'obrien als extrems del seu eix llarg. Hi ha, també, portes als extrems de l'eix curt, per on sortien gladiadors i feres. A l’eix central de la part de la cavea que mira al mar se situaria la tribuna d’autoritats. A l’extrem d’una fossae es va trobar una pintura mural dedicada a Nèmesi, la deessa a la qual s’encomanaven els gladiadors abans de sortir a lluitar. La restitució de l’edifici –amb unes dimensions totals de 109,50 m x 86,50 m– perrmet atribuir una amplada de 24 m a la cavea, amb una capacitat aproximada de uns 14.000 espectadors. El 21 de gener de l'any 259 dC va patir martiri -fou cremat viu- a l'arena el bisbe de Tarragona, Fructuós, amb els seus diaques Auguri i Eulogi. En commemoració d'aquest fet, hom va bastir en el mateix lloc del martiri una basílica visigòtica de tres naus i absis de ferradura, datable al segle VI dC. A aquesta basílica martirial, s'hi va superposar, en el segle XII, l'església romànica 9 de Santa Maria del Miracle, de planta de creu llatina: les restes visibles a l'actualitat damunt l'arena del sector de Llevant de les grades pertanyen, fonamentalment a aquest temple romànic.
FÓRUM PROVINCIAL Ocupava una superfície de 175 m de llarg i 318 m d’amplada. A tots dos extrems meridionals de la plaça existia una torre que permetia l’accés a peu des del circ: la Torre de l’Audiència i la del Pretori. La Torre del Pretori conserva l’estructura d’accés al fòrum, part del criptopòrtic (la sala del sarcòfag d’Hipòlit) Estava envoltat per una complexa estructura de pòrtics, que estava delimitat exteriorment per un criptopòrtic cobert amb una volta de canó. El pòrtic de fons de la plaça estava interromput per una escalinata que connectava l’espai del temple amb el fòrum. La plaça de representació era l'edifici des d'on es gestionava tota la província. S'hi trobaven espais tan importants com el tabulari (arxiu de l'Estat) o l'arca (caixa de l'Estat) o l’hemicicle on se celebraven les reunions del consell provincial (concilium provinciae). Reconstrucció idealitzada de l’àrea oficial de Tàrraco.
10 EL TEATRE És un teatre romà que conserva tres dels elements essencials d'aquests edificis: cavea (o graderia), orchestra (hemicicle situat al peu de la graderia) i scaena (escena o espai destinat a les representacions teatrals). De tot el recinte es mantenen únicament les primeres cinc fileres de grades entorn de l'orquestra. També és possible distingir dues de les tres escales radials que articulaven la graderia. Finalment, l'escena és una plataforma elevada sobre un pòdium decorat amb exedres. L'escenari (proscaenium) estava tancat per una façana monumental ricament decorada (frons scaenae). Durant les diferents fases d'excavació que s'hi han realitzat, s'han documentat importants restes arqueològiques, consistents en fragments de la decoració arquitectònica (capitells, columnes, frisos, etc.) i escultòrica d'aquesta façana monumental. Al seu costat es va construir un gran espai monumental annex. Les primeres construccions documentades corresponen a un conjunt de naus relacionades amb el port republicà de la ciutat. L'edifici es va ampliar i utilitzar fins a finals del segle II dC, moment en què va quedar abandonat. En el segle III dC, el sector monumental annex va ser onous edificis que van reutilitzar molts dels materials del teatre. L'existència del teatre romà de Tàrraco es perd fins l'any 1884. L'any 1919 fou objecte de les primeres excavacions sistemàtiques per part de Puig i Cadafalch. El solar on hi ha el teatre no està obert al públic i presenta un estat d'abandonament lamentable.
FÒRUM DE LA COLÒNIA El fòrum era el centre neuràlgic d’una ciutat romana: lloc de trobada i de reunió i espai des d’on es gestionava la vida pública des del punt de vista social, judicial, polític i econòmic. S’articulava entorn a una plaça porxada a la qual s’obrien edificis, tant civils com religiosos. El fòrum de Tàrraco estava situat a la part baixa de la ciutat, integrat a l’àrea residencial ja des del segle II aC. Actualment es trobaria a la zona delimitada pels carrers Cardenal Cervantes, Soler, Fortuny i Gasòmetre. A aquesta primera plaça pública porticada s’hi arribava des d’un dels eixos viaris principals de la ciutat, el decumanus maximus. La ubicació del fòrum va respondre clarament a criteris topogràfics: es trobava al cim d’un turó existent a l’oest de la part baixa de la ciutat, presidint una carena rocosa de 15 metres d’alçada que separava el nucli urbà de la badia portuària. D’aquesta forma es creava un marc escenogràfic i monumental que ressaltava la importància de la ciutat. L’espai estava presidit, al nord, pel temple Capitolí, una construcció de triple cel·la destinada a retre culte a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). La façana estava encarada a la badia portuària. Sabem també que en aquest fòrum es van col·locar inscripcions i estàtues honorífiques com la làpida dedicada primer a Pompeu (71 aC) i posteriorment al lloctinent de Cèsar, Publi Muci Escèvola. Poc més coneixem d’aquesta primera plaça pública. Ara bé, cal imaginar-s'hi l’existència d’una sèrie d’edificis administratius bàsics en el funcionament de qualsevol nucli urbà, com la cúria o lloc de reunió del consell de la ciutat, l’arxiu comunal (tabulari), el tresor (aerarium) o la presó 11 (carcer). En el primer decenni del segle I dC, el fòrum republicà patia una primera gran reforma lligada a la construcció del teatre, a l’est del recinte. A partir d’aquest moment, plaça pública i edifici d’espectacles queden integrats com espais de representació i de propaganda imperial. També coneixem per Quintilià que els tarraconenses van fer construir, en algun sector d’aquest fòrum republicà, un altar dedicat a August representat en monedes de l’època. Aquest serà el primer acte a tot l’Imperi de devoció a l’Emperador i l’inici del que es coneixerà com a culte imperial. La construcció del fòrum adiectum data, possiblement, del període del principat de Tiberi, quan es porta a terme la segona gran reforma del fòrum de la Colònia amb la construcció d’una segona plaça porticada annexa a l’oest de la primera, però elevada respecte a aquesta primera pràcticament 5 metres (forum adiectum). Sabem, per notícies del segle XIX, que estaria porticada amb columnes sense base (toscanes o dòriques) amb una alçada total aproximada de 6 metres. El costat sud de la columnata estaria recolzada sobre un criptopòrtic documentat en excavacions recents. Al nord de la plaça tiberina es va construir una basílica de tres naus que incorporava, al centre de l’ala nord, una sala de planta quadrangular interpretada com a cúria o aedes Augusti. Aquesta basílica s’ha conservat i és visitable actualment. Segurament al llarg dels segles I i II es van anar afegint a un o altre fòrum més temples o recintes sacres, monuments commemoratius, estàtues i làpides honorífiques. VOLTANTS DE TÀRRACO 12 A. Pedrera del Mèdol B. Aqüeducte de les Ferreres C. Mausoleu de Centcelles D. Torre dels Escipions E. Arc de Berà
AQÜEDUCTE DE LES FERRERES Tàrraco va disposar en època romana de dos aqüeductes que abastien d'aigua la ciutat. El primer la recollia del riu Francolí i el segon, procedent del riu Gaià, prenia el seu cabal a l'alçada de Pont d'Armentera. A més, aquest darrer aqüeducte es bifurcava abans d’arribar a la ciutat. Aquestes conduccions hidràuliques tenien com a missió conduir l'aigua fins als dipòsits distribuïdors emplaçats a la ciutat (castella aquae). Per facilitar les tasques de conducció, el traçat dels aqüeductes aprofitava el pendent natural del terreny. Malgrat això, hi havia moments en què els accidents geogràfics eren insalvables de forma natural. En aquests casos es va optar per fer passar la conducció de l'aigua sobre una estructura d'una o més filades d'arcades. L'Aqüeducte de les Ferreres és un exemple d'aquest tipus. La seva construcció se situa al segle I dC. La conducció recollia l'aigua a l'actual localitat de Puigdelfí i la conduïa fins a Tàrraco. El pont de les Ferreres es va construir per tal de salvar una vall natural. Consisteix en dues filades d'arcades superposades construïdes amb carreus (opus quadratum). La inferior està composta per 11 arcs de 6,30 metres de llum i 5,70 d'alçada. La superior en presenta 25 de similars dimensions. L'alçada màxima de la construcció és de 27 metres i la longitud de 217 metres. La construcció en arcades està coronada per una conducció per on hi circulava l'aigua i que originàriament degué anar coberta. El sòl de la construcció devia estar impermeabilitzat mitjançant un morter característic (opus signinum) que evitava les fuites de líquid.
ARC DE BERÀ És un arc honorífic que consta d’un cos central, siutat sobre un elevat podi, és de tipus simple: un sol arc, de 10,15 m d'alçària per 4,87 m d'amplada, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l'entaulament, en el fris del qual hi ha la inscripció dedicatòria. El total del monument té 12,28 m d'alçària i 12 d'amplària. D'una gran simplicitat decorativa —no hi ha relleus—, és dotat, però, d'una gran harmonia de proporcions. A partir de l’anàlisi i de l’estudi comparatiu es desprèn que el monument va ser construït entre els anys 15-5 aC, per disposició testamentària per un ciutadà romà, Luci Licini Sura, fill de Luci, adscrit a la tribu Sèrgia, i habitant de Tàrraco: Ex testamento L(uci) Licini L(uci) f(ilii) Serg(ia tribu) surae consa[..], que cal no confondre amb el senador homònim que visqué al s I dC a Tàrraco, el qual molt probablement el dedicà a l'emperador August. Hom ha dit que el lloc fou elegit perquè era el límit nord dels cossetans. 13
TORRE DELS ESCIPIONS: Pertany al tipus de sepulcre en forma de torre i consta de tres cossos. Sobre un sòcol o podi de planta aproximadament quadrada (4,47 per 4,72) construït amb grans blocs, s'eleva un segon cos, una mica més estret, amb una motllura inferior. El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l'interior una cambra que devia guardar les cendres del personatge (o família) en honor del qual s'havia erigit. La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut, i l'alçada actual és de 9 m. El parament de tot l'edifici és de carreus molt ben tallats i ajustats. La façana sud del segon cos, visible des de la via, presenta en relleu dues figures d'Atis funerari amb una inscripció sepulcral mètrica al damunt. Segons T. Hauschild i H.G. Niemeyer (1966) és de la primera meitat del s I dC i, per tant, i d'acord amb els historiadors moderns citats, no té res a veure amb els Escipió. Les guires s'Atis indiquen l'extensió dels cultes orientals a la Catalunya romana. En el cos superior, molt degradat, es conserven les restes de les figures, que probablement eren els retrats de les persones que van ser enterrades al monument. Un error en la lectura de la inscripció, que es troba sobre les figures d'Atis, va provocar una confusió entre la paraulaornate, amb què s'inicia l'inscripció, amb el Corneliu (Scipio), que va donar nom al monument.
RESUM
Gràcies a la seva bona localització geogràfica Tàrraco va tindre ciutadans desde temps inmemorables. Els primers van ser els "cessetans". Després de la II Guerra Púnica a Tàrraco s'hi van instalar els romans. L'any 27 a.C fou anomenada capital de la província Tarraconense. Va arribar a ser la ciutat més important d'Hispània, arribant a tindre entre 20.000 i 30.000 habitants. Després de la crisi, una gran part de la població va abandonar Tàrraco. Més tard (els anys 713-714) la ciutat va caure en mans dels musulmans i va passar ja a l'etapa de l'Edat Mitjana.
Es desconeixen les mesures exactes del plànol de la ciutat de Tàrraco, tot es aproximat. Però tenim estudiat que la màxima extensió que va tindre van ser 70 hectáreas. La ciutat estava envoltada de muralles. Dins seu hi havia: el circ, l'amfiteatre, el fòrum provincial, el teatre, el fòrum de la colònia, l'aqüeducte, les torres, etc.
